Alguna cosa està canviant al voleibol espanyol. Aquest dissabte, Agustín Martín Santos va perdre la seva primera votació rellevant a l’Assemblea General de la Real Federación Española de Voleibol en 20 anys. I no només va perdre una votació, si no que li van tombar una de les principals propostes, així com la majoria d’autoritzacions al president. Les 11 federacions que, amb Maribel Zamora al capdavant, van presentar candidatura a les properes eleccions van aconseguir mostrar la seva fortalesa posant en evidencia i mostrant que el voleibol aposta per un canvi en el model de gestió de l’entitat federativa.

L’assemblea general de la RFEVB més multitudinària dels últims temps ja feia presagiar que, com a mínim, alguna cosa no seria com sempre. Dels 70 vots possibles van assistir-hi més de 50 persones, i entre ells estava present el bloc que ha s’ha postulat per plantar cara a Agustín Martín a les properes eleccions. Una assemblea que va començar puntual a les 10 del matí amb l’informe de presidència, que va girar entorn els principals inconvenients de la pandèmia de la COVID-19 i les explicacions de com la federació ha gestionat aquestes situacions. Una cosa és certa, la suspensió de les lligues, els ascensos i els descensos ha portat cua des del mes de març i seguirien portant cua a l’assemblea. Primer es van aprovar per unanimitat el tancament de l’exercici 2019, la retribució anual del president, el pressupost de despesa del 2020 i els diferents programes d’actuació de la RFEVB, així com tirar endavant la celebració dels diferents Campionats d’Espanya. I fins aquí tot normal.

Potser la majoria de vots a favor en aquestes primeres votacions feia presagiar a l’actual president que tot estava sota control. Un pronòstic que no trigaria a descobrir que era erroni. Alguna cosa començava a canviar. Tocava votar sobre la Superlliga masculina, on la RFEVB, en el mes de maig, va defensar que es posicionava per un grup de 14 equips sense cap descens, salvant així a CV Almoradí i a CV Melilla. On després es va intentar fer entendre que sí hi havia descensos però que eren repescats fins que, dissabte, el president va dir que ‘havia canviat d’opinió’ i que ara defenia un grup de 13 amb els descens de Melilla. Un canvi d’opinió que coincideix amb el posicionament de Salim Abdelkader, president de la Federació de Melilla, amb la nova candidatura opositora al president.

Havia arribat el momento de defensar la proposta de tenir 14 equips a la máxima categoría del voleibol espanyol, tal i com havia aprovat la Comissió Delegada al maig. El president no només va admetre el seu canvi d’opinió, sinó que també va canviar aquí, per primera vegada, el sistema de votació. Ja no seria a mà alçada, sinó que es votaria personal i individualment i entre tres opcions. Una d’elles que ningú havia presentat i que, per tant, ningú va votar. La segona per una lliga de 13 i la tercera per una Superlliga de 14, proposta presentada per la Federació Catalana de Voleibol.

Moments de tensió i molts torns de paraula. Primera votació amb 56 vots a la sala. 28 a favor de la lliga de 14, 27 en contra, una abstenció. Sense majoria absoluta es repeteixen les votacions. 29 vots a favor, 27 en contra. Melilla es queda a la Superlliga masculina i Agustín Martín coneix la derrota per primera vegada en 20 anys. Potser ja no tingui, ni a la seva pròpia assemblea, el suport necessari.

Ja per la tarda, va tenir lloc una nova votació amb situacions, com a mínim, aparentment irregulars. Havia arribat el moment de votar si es concedien títols de campió o no a les diferents categories. El president va estar més de 20 minuts defensant la seva negativa amb reiterades explicacions. I mentre va començar dient que només parlava dels títols de Superlliga 1, es va acabar votant en bloc la concessió de títols, tirant per terra (i sen votació) les diferents propostes enviades pels assembleistes en aquest aspecte.

La primera votació acaba segons la mesa, amb un empat a 23 vots, pel que el president mira d’exercir la possibilitat de vot de qualitat. Diferents queixes sobre el recompte per part dels assistents porten a la mesa a un nou recompte de les creus que han anotat els responsables del comptar els vots. Diuen que hi havia un error i que ara el resultat és 25 vots en contra de la concessió de títols. Es passa així de 46 a 48 vots a la sala i les queixes i peticions de repetir la votació. Cosa que no va permetre Agustín Martín assumint-ne la responsabilitat.

El malestar era patent a la sala després de més de 8 hores d’assemblea i diferent situacions que anaven del surrealisme als dubtes raonables sobre el procés. El primer set l’havia guanyat el bloc opositor, 29 a 27. El segon, i també per la mínima, el president, 23 a 25. Agustín Martín no va veure venir l’estocada final en el desempat, quan li van ser revocades la majoria d’autoritzacions que demana el president al final de la mateixa. Només es va aprovar l’autorització de la Comissió Delegada de plantejar mesures sanitàries i tota allò necessari per la COVID-19.

Martín va finalitzar l’assemblea amb un monòleg centrat en atacs al grup opositor. El que no hi va haver en el discurs del president va ser una mica d’humilitat o de preguntar-se els motius que han portat a una gran part de l’assemblea a retirar-li el suport. Com deia Agustín Martín fa quatre anys, quan va renovar presidència, ‘el que tinc clar és que quan no tingui el suport majoritari com ha passat en aquestes eleccions, marxaré. Inclús si el resultat fos ajustat, al meu favor, també marxaria’. Potser, després de l’assemblea s’acosta aquest moment.