Les federacions territorials donen un pas al front per presentar un nou projecte de model de gestió transversal per al voleibol i el vòlei platja espanyol. Onze de les dinou federacions territorials ja treballen unides per presentar un projecte que defineixi com els agradaria que fos el voleibol i el vòlei platja dels propers 10 anys, girant sobre eixos fonamentals com el de la professionalització, el finançament, la visibilitat d’ambdues especialitats i la difusió als mitjans de comunicació.

Els presidents de les federacions territorials d’Aragó, Balears, Canàries, Cantabria, Catalunya, Ceuta, Extremadura Melilla, Murcia, País Basc i Comunitat Valenciana creuen, i més després de la gran crisi generada per la COVID-19 a la societat en general i en el món de l’esport i del voleibol en particular, que hi ha molt marge de millora en la gestió del voleibol nacional per aconseguir grans objectius, especialment en la coordinació i transversalitat del treball. A mode d’exemple, expliquen amb pesar, que la RFEVB no ha convocat durant la ciris sanitària i l’estat d’emergència ninguna reunió amb les federacions territorials.

El projecte vol donar resposta no només a un nou model de gestió eficient i eficaç que ajudi a superar la crisis generada per la COVID-19, sinó que sigui una base sòlida de treball a curt, mig i llarg termini. Així, es desenvoluparan grans eixos que inclouen, entre d’altres: la cerca de nous recursos de finançament que no només arribin a la RFEVB, sinó que serveixin de suport permanent, a diferència d’altres propostes, a territorials i clubs, amb especial incidència també en competicions nacionals i selecció espanyola; començar un camí seriós cap a la professionalització que ajudi a consolidar estructures i enfortir tots els estaments del voleibol i el vòlei platja; potenciar la formació en les últimes novetats tècniques del nostres esport, així com la gestió d’entitats esportives pròpies del nostre temps; i, augmentar exponencialment la visibilitat del voleibol i el vòlei platja a través de la comunicació interna i externa.

A més, existeix actualment entre els presidents, la majoria d’ells formen o han format part de la Junta Directiva de la Real Federació Espanyola de Voleibol, una preocupació per la continuïtat dels clubs a causa de la crisi sanitària i la situació econòmica inestable que la COVID-19 comporta. Per això, proposen que es treballi d’una manera global i transversal, on la RFEVB ha de ser el gran paraigües del voleibol i el vòlei platja nacionals, sent un nexe d’unió i suport a les federacions territorials, per a que els resultats arribin als clubs, tècnics, esportistes i estament arbitral. Motiu pel qual, defensen que el nou model de gestió ha d’enfortir la coordinació, la proximitat i la unió de cara al proper cicle, amb una gestió moderna, recolzada en les noves tecnologies, i que s’allunyi de la desconnexió actual existent.

El model que s’ha utilitzat fins ara ja no funciona, propi de models de gestió desfasats i superats, pel que el grup de federacions immersos en aquest il·lusionant projecte treballen, des de ja, per presentar una aposta que suposi un salt qualitatiu i quantitatiu definitiu. El voleibol espanyol està esperant una iniciativa il·lusionant que parteixi de les territorials i englobi als clubs, esportistes, entrenadors entrenadores i àrbitres, que porten temps demanant una altra manera de gestionar el voleibol i que modernitzi la RFEVB tal i com ho porten fent altres esports d’equip els últims anys.

Si una cosa tenen clara els onze presidents és que ‘individualment, com en el voleibol, ni som els més grans ni som els més forts, pel que és necessari ser un gran equip i treballar com a tal’. Per això, ja està en marxa el projecte de futur comú que canviï el model de gestió actual del voleibol i el vòlei platja espanyol. Un projecte que es presentarà pròximament i al que es podrien sumar més presidents de federacions territorials, que ja han manifestat la seva intenció d’unir-s’hi, un cop finalitzin el procés electoral en el que estan immersos.