De no tenir equip a ser titular a la Selecció Catalana infantil masculina

En Quim viu a Puigcerdà. Té 13 anys i en fa 4 que entrena a voleibol amb un grup de nenes, però fins ara, mai havia pogut disputar un partit oficial ni havia estat federat en aquest esport. La força de voluntat, la constància, l’esforç i la superació l’han portat a debutar com a jugador de voleibol sent titular de la Selecció Catalana de Voleibol Infantil Masculina en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, celebrat a Valladolid. En Quim ha passat de no tenir equip amb el que disputar partits oficials a jugar davant més de 400 persones. Un viatge que ha viscut intensament.

Perquè vas començar a jugar a voleibol?

Per que la meva germana jugava a voleibol i jo m’anava fixant en ella i m’agradava el que feia ella. Així vaig començar a jugar. És un esport que em serveix per desconnectar de tot. Si alguna cosa no va bé o hi ha moments difícils em serveix per oblidar-me, divertir-me i fer el que a mi m’agrada.

Quants dies entrenes? I amb qui?

Entreno dos dies a la setmana, dues hores cada dia. Al meu equip hi ha dos nens i 8 nenes perquè és un poble petitó i la gent prefereix fer altres coses que no siguin el voleibol.

Però no jugueu, només entreneu.

Sí, però entrenem i ho donem tot perquè ens agrada aquest esport.

Això ha de ser complicat, no?

Sí, perquè sempre tenim l’esperança que a final de mes, o després d’un altre mes, tindrem un torneig o un partit amistós amb un altre equip mixt. Però nosaltres entrenem com si cada cap de setmana tinguéssim un partit. Ho donem tot als entrenaments

Això vol dir que no estàs federat.

No. Entreno simplement perquè m’agrada. Penso que podria arribar lluny en aquest esport i penso que és una cosa que m’agrada moltíssim.

I com arribes sense tenir equip a entrar a la selecció?

Un dia els meus pares, a la meva habitació, em van dir ‘aquest cap de setmana, diumenge, aniràs a fer unes proves per intentar entrar a la selecció catalana de voleibol’. Aquí ja vaig començar a estar eufòric. Fins fa un any no sabia el que era el CESA (Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, i això que sempre m’he intentat informar tot el que he pogut.

I com va anar?

Al primer entrenament em vaig ‘cagar’ perquè el primer que vaig pensar és que no entraria, ni arribaria gens lluny. Com podia ser que un nen que entrena amb nenes pogués entrar a la Selecció Catalana...? Però al final era divertit. Cada dijous quan arribava a casa, entrava a la web de la Federació Catalana de Voleibol i mirava les llistes i veure el meu nom em posava molt content.

Com ho han viscut a casa teva?

M’han donat molt de suport i sempre m’han ajudat moltíssim i m’han motivat. Sobretot també la gent del meu club. M’han entrenat dur i m’han ajudat a tot!

I quan et van dir que eres part de la Selecció Catalana Infantil Masculina que vas pensar?

Simplement va ser un moment per a mi. No ho vaig voler expressar davant els companys que havien de marxar. Però tenia una sensació de ‘per fi has aconseguit el que volies’. Per fi aconseguia l’objectiu pel que portava tants mesos lluitant. L’únic que vaig fer en aquell moment va ser somriure, però quan vaig sortir de l’edifici el primer que vaig fer va ser abraçar al meu pare, perquè en ell li agrada molt el voleibol.

Has notat algun tipus de diferència entre els teus companys i tu?

Sento que sóc un noi a qui li agrada el voleibol igual que en ells i que juga a voleibol igual que ells. Estigui federat o no, no té perquè influir en la igualtat entre nosaltres. Som iguals.

El teu primer partit com a federat ha estat amb la Selecció Catalana de Voleibol...

Ho recordaré sempre. Va ser amb Galicia amb victòria per 3-0 i a més, sortint de titular. Cada punt era com l’últim.

Com han anat aquests dies a Valladolid?

Els meus companys són increïbles i tot ha anat perfecte

Com veus tornar a la realitat?

Em sap molt greu. Tant de bo aquest campionat hagués durat un mes més o dos. És voleibol i que duri el que vulgui.

I ara què faràs?

Entrenaré ‘súper’ dur i tot allò que hagi de fer amb el meu club ho faré, partits amistosos, tornejos... Faré tot el que faci falta i si l’any que ve puc tornar a viure aquesta experiència hi tornaré de cap.

De què t’ha servit aquesta experiència?

He après moltíssim. He après a perdre, he après a guanyar, a controlar les emocions, a divertir-me. He après moltíssim.

I ara, tornar a entrenar sense objectius...

Sí que tinc un objectiu! El meu objectiu és arribar lluny en aquest esport. I no pararé fins aconseguir-ho.

I entrenant a Puigcerdà és possible?

Crec que si venint de Puigcerdà he entrat a la Selecció Catalana perquè no podria entrar a l’espanyola o en un equip gran. També em plantejo anar la propera temporada anar a un equip federat, ja ho hem parlat amb els meus pares.

Jugues de col·locador. T’agrada?

La meva posició és ser col·locador i m’agrada. I des de que em van assignar aquesta posició al meu club practicava moltíssim la col·locació. Però en un futur m’agradaria ser lliure, perquè m’agrada molt defensar. Crec que vaig amb actitud a totes les pilotes difícils, sempre penso que puc arribar.

Com ha anat el Campionat d’Espanya? Ha estat com un somni?

M’he quedat al·lucinat amb la grada. La nostra afició és perfecta, no ens podien animar millor. Dins meu era... Uau! Tant com un somni no, però tot plegat m’ha al·lucinat bastant. Tampoc ha estat fàcil viure-ho, però...